Per a poder-lo instal·lar he trobat dues vies:

1.- Modificar, sense recompilar el kernel, el següent:

#cd /lib/modules/2.6.25-2-686 (o anar allà on estiguin els mòduls d’aquest kernel)

#grep CONFIG_XEN . -Rl | xargs -i sed -i -e ’s/CONFIG_XEN/CONFIG_LUPO/g’ {}

#export IGNORE_XEN_PRESENCE=1

i ja podem instal·lar l’executable d’Nvidia. En el meu cas amb la versió de driver 173.14.05.

2.-Aplicant un “patch” per als següents drivers:

71.86.04, 96.43.05, 169.12 i 171.06

Per a fer-ho podeu seguir els passos del següent bloc (en castellà) on també han posat els “patches” per descarregar: http://blog.aleks.es/2008/05/24/instalar-drivers-de-nvidia-en-el-kernel-2625/

Fonts:

http://blog.creonfx.com/linux/how-to-install-nvidia-driver-on-2625-2-debian-kernel-with-xen (anglès)

http://bugs.debian.org/cgi-bin/bugreport.cgi?bug=481485 (anglès)

A Güindous funciona bé, amb el programa que ve per defecte i que està incorporat al dispositiu, i és autoinstal·lable. A linux, aquest característica és un problema ja que el detecta com una unitat de cd-rom i no el detecta, almenys en el meu cas, com a un mòdem. Per tant, no podia comunicar-m’hi i connectar-lo.

Em va costar força trobar la solució i per ara encara és una mica rústic anul·lar la detecció de cd i que detecti el dispositiu de mòdem, però funciona. Aquí va:

Primer vaig instal·lar els paquets gcom, vwdial, nozomi-source, i vaig carregar el mòdul nozomi: sudo modprobe nozomi. A Debian heu de descarregar el paquet nozomi-source i fer: #m-a a-i nozomi. Això ens servirà per després, un cop detecta el mòdem. Si ja us el detecta i sabeu on (ttyUSB0, per exemple) podeu passar per alt aquest pas.

Els passos que vaig seguir van ser:

A la següent pàgina em vaig descarregar l’arxiu hso-udev.tar.gz, i vaig seguir les instruccions que hi detalla (http://www.pharscape.org/component/option,com_forum/Itemid,68/page,viewtopic/t,425/):

Descomprimim l’arxiu, executem sudo make install i executem sudo udevcontrol reload_rules. En principi crea una regla a /etc/udev/rules.d la qual hauria d’anul·lar automàticament el muntatge com a cd, però a mi no em funciona, i de moment no hi he trobat solució automàtica, sinó manual:

cada vegada que connectem el mòdem, anem a la consola i executem: sudo rezero /dev/sg1 (en el meu cas). Sempre hem de posar /dev/elquesigui, ja que si hi posem el nom del dispositiu no funcionarà perquè no hi pot accedir. Per saber-ho ho podem mirar fent un “dmesg” un cop connectat l’usb.

[ Si algú sap com modificar la regla per a fer-ho automàtic li agrairé eternament ]

Fet això hem aconseguit el més important: trobar el mòdem, que el sistema el “vegi” i que hi puguem accedir i comunicar-nos.

A partir d’aquest punt vaig seguir les instruccions de les següents pàgines, utilitzant el driver nozomi que ja porta compilat kubuntu 8.04 (i el codi font a Debian), i sense haver de fer cap configuració del paquet:

- http://inigoml.blogspot.com/2006/11/3gumts-con-linux-ubuntu-edgy.html

- http://www.carlosatares.com/2007/12/23/probando-un-usb-3gumts-de-orange-en-ubuntu-gutsy-710/

En resum, i en el meu cas, es tracta de fer el següent:

executem sudo gcom -d /dev/ttyUSB0 (modificant en cada cas el que us doni el dmesg després del rezero si ho heu fet servir); hi posem el pin, intro i deixem que acabi.

Després crearem el fitxer de les xarxes: sudo gcom -d /dev/noz0/usr/share/doc/gcom/examples/operator

a Debian: #gcom -d /usr/share/doc/gcom/examples/operator

Un cop fet això ja hauríem de poder connectar-nos. Hi ha dues maneres, a través de wvdial, o bé a través del kppp. En les pàgines de referència que he posat ho fan amb wvdial, i jo he seguit tots els passos de configuració i indicats però ara em connecto a través del kppp utilitzant la configuració que donen per al wvdial, ja que m’és més còmode i em porta records de quan hi havia els mòdems Diamond…

Per a utilitzar el kppp s’ha de modificar l’arxiu /etc/ppp/options i posar noauth enlloc d’ auth.

I ja està. Ara, cada vegada que em connecto, i en el meu cas, he d’executar 2 comandes abans de connectar-me per kppp:

sudo rezero /dev/sg1 (per carregar el mòdem) i sudo gcom -d /dev/ttyUSB0 per posar-hi el PIN. Després ja utilitzem el kppp o wvdial.

També és interessant aquesta pàgina: http://www.linux-party.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1944

Però veient que kubuntu acumulava bugs sense resoldre, vaig decidir canviar a Debian testing. Com que kubuntu es basa en Debian creia que aquest manual també funcionaria però no va ser així.

Per a fer-lo funcionar sota Debian és necessari modificar els arxius font del driver, la solució la vaig trobar aquí: http://kerneltrap.org/mailarchive/madwifi-devel/2008/1/31/667739

Modificant els arxius indicats amb les línies que comencen amb un +, i compilant-lo després, el mòdul es carrega sense problemes i ja tenim l’atheros funcionant perfectament!

Les modificacions són aquestes:

Index: scripts/get_arch.mk
===================================================================
--- scripts/get_arch.mk	(revision 3316)
+++ scripts/get_arch.mk	(working copy)
@@ -36,6 +36,13 @@
 $(Cannot determine ARCH)
 endif

+# Allow ARCH to be x86
+ifneq (,$(CONFIG_X86))
+ifeq (x86,$(ARCH))
+ARCH-y = $(ARCH)
+endif
+endif
+
 # Don't allow ARCH to be overridden by a different value.
 ifeq (,$(ARCH))
 ARCH = $(ARCH-y)
Index: ath_hal/ah_target.inc
===================================================================
--- ath_hal/ah_target.inc	(revision 3316)
+++ ath_hal/ah_target.inc	(working copy)
@@ -25,6 +25,8 @@

 # Determine the target (i.e. which HAL to use).
 # The default is $(ARCH)-elf
+TARGET-$(CONFIG_X86) = i386-elf
+TARGET-$(CONFIG_X86_64) = x86_64-elf
 TARGET-$(CONFIG_CPU_32v4) = armv4-$(ENDIAN)-elf
 TARGET-$(CONFIG_CPU_MIPS32_R1) = mips1-$(ENDIAN)-elf
 TARGET-$(CONFIG_CPU_MIPS32_R2) = mips-$(ENDIAN)-elf

Només recordar que hem de tenir instal·lats els següents paquets:

build-essential, madwifi-source i madwifi-tools

Un cop modificat els arxius seguim els passos del blog abans citat.

Ara tinc algun problema amb la bateria i l’acpi… a veure si hi trobo la solució aviat

Tot i així, si anem a una gossera se’ns pot caure el món als peus, i deixar de creure en les persones altre cop. Un gran nombre de gossos s’amunteguen sense més remei en un espai limitat. És un fet que es dóna per assumit, tenir animals engabiats és necessari… i així oblidem als maltractadors.

Per sort hi ha persones que sí són conscients de la situació actual, i allà estan, anònimament, vetllant per al màxim benestar dels animals, donant-ho tot. Una d’aquestes persones és la Noemí, que treballa a la gossera de Castellbisbal, la conec des de fa anys i sé que sense ella molts dels animals que han passat per la gossera no viurien ara feliços amb famílies que se’ls estimen, i el que és pitjor, els que viuen a la gossera esperant la fortuna no hi serien. Us ben asseguro que són, dins el que es pot, feliços, i l’estimen amb bogeria, perquè ella encara se’ls estima més.

L’Alexandra Díaz de Blois i jo vam fer un reportatge fotogràfic de la gossera, ella en blanc i negre i jo en color. Podeu veure les fotografies als següents enllaços, espero que us agradin:

Gossera en Blanc i negre (Alexandra Díaz de Blois)

Gossera en Color

Aprofitant aquest tema, comento que durant uns anys fins ara, hi ha hagut una regressió de les poblacions de Podarcis hispanica, almenys pel que fa a la zona de Castellbisbal, però també a zones del Barcelonès segons m’han comentat alguns companys d’herpetologia. L’any passat vaig tenir la sensació de que tornava a haver-hi un repunt i per aquest motiu m’ha alegra veure’n cinc en un sol dia a principis de març. L’esperança es manté, tot i que no hi ha dades concretes ni motius que, per ara, justifiquin de manera concisa aquest declivi.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res.

La poesia és de Pere Quart, Corrandes d’exili, força coneguda per tothom, almenys aquest trocet. I ahir, tot passant a prop de Rubí (Vallès Occidental) em va venir al cap. Però no pas perquè hi trobés un bonic paisatge sinó per què la poesia en si es feia realitat i patent:

Les poblacions estan creixent de manera extraordinària des de fa uns deu anys, o potser una mica més, i sempre està sent a costa de retallar, majoritàriament, camps, però també li toca el rebre a boscos, com en aquest cas, i com a Castellbisbal, on moltes urbanitzacions creixen a canvi de reduir el nombre de pins. I ara, per tant, estem a punt de dir que realment quatre pins fan un bosc, perquè aviat no en quedarà cap.

És comú pensar que ja hi ha boscos suficients o que hi ha illes on queden molts arbres, però tothom, sobretot les institucions i empreses responsables d’estudis d’impacte s’obliden dels corredors biològics, de les connexions necessàries pels animals per a poder viure, moure’s en llibertat pels seus territoris sense haver de morir atropellats. I aquesta fractura dels hàbitats naturals cada vegada és més patent i de més difícil solució.

Podeu pensar que encara queda Collserola, però no és més que un jardí de Barcelona i Sant Cugat (majoritàriament, i al meu parer). Els animals no poden sortir-ne, només per l’aire, ja que queda totalment envoltada de ciutat, carreteres, autopistes (AP-2, AP-7, B30), extraccions d’àrids (canteres), i una riera contaminada (la de Rubí). Per tant, aquests animals que hi viuen no tenen masses possibilitats de poder creuar-se amb d’altres de més enllà, com ha estat habitual, per exemple de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la serra de la Marina, etc. I això perjudica greument a totes els espècies afectades causant una deriva genètica que no sabem cap on anirà, però podria causar que alguns animals no pugin tenir descendència. També causa altres problemes com són l’aparició, per exemple, de senglars als jardins de les cases i al mig del carrer amb tots els problemes que això suposa. Els mamífers, efectivament, en són els més greument perjudicats, ja que les aus poden sortir per l’aire i els amfibis poden estar a les basses i rierols, i no necessiten una extensió massa gran. Els rèptils en necessiten més d’espai, però també és més difícil comprovar aquests efectes sobre aquest grup.

Tornant a la meva pròpia visió sobre aquest tema, sóc força pesimista, ja que la solució, hores d’ara, suposaria eliminar molts llocs construïts, o bé fer un estudi profund de com solventar el pas de fauna entre hàbitats, com per exemple túnels. Un forta inversió seria necessària, però qui la faria…?

Per cert, perdoneu que em refereixi només al Vallès Occidental, però no puc parlar de l’Oriental sense haver-lo estudiat en profunditat.

Nota: buscant sobre el tema, vaig trobar aquesta web, www.valles.org, que es fa ressò de la preocupació sobre l’agressió que pateix la nostra comarca i intentant unir forces per defensar la natura.

Podeu llegir la notícia aquí: http://www.lyvon.com/gracias/liberacionanimal.htm

A vegades la justícia funciona!!!!

Us recomano la lectura de tot el text d’agraïment sencer perquè fan una reflexió força interessant sobre els moviments en defensa dels animals i la seva descordinació. (ah, vigileu amb les imatges del final, són molt dures, reals però…)

Ecologistas en acción està duent a terme una recollida de firmes per exigir el dret dels NO CAÇADORS: per a que puguem gaudir de la natura sense haver de preocupar-nos de la nostra seguretat ni d’haver de patir les conseqüències d’aquesta pràctica mal anomenada “esportiva”.

Si voleu firmar-hi, l’enllaç és el següent:

http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?rubrique118

El manifest és:

- Declaro públicament la meva condició de no caçador

- Reclamo el meu dret a gaudir de la natura sense estar subjecte a l’amenaça i el soroll dels trets dels caçadors

- Reclamo el meu dret a passejar lliurement pels espais i vies públiques sense estar subjecte a les restriccions i obstacles que dóna lloc a l’activitat cinergètica

- Declaro el meu compromís a gaudir de la natura responsablement sense ferir-la ni perjudicar a terceres persones ni a béns legítims

Jo m’hi subscric.

I recordeu que no es pot caçar cada dia i no es pot fer a menys de 50 metres d’una via pública ni portar l’arma muntada fora dels llocs de caça. Si us trobeu amb l’incompliment de la normativa, denuncieu-ho.